Eoeo!!!

Bueno, com que això d’escriure rollo cada vegada es fa més durillo, em queden dies contats per tornar i a més, apart del “apreciado portugués” dubto que hi hagi algú més que es llegeixi el blog apart de yo (creuem los dits pa que sigo mentida!), pues anirem al recurs fàcil d’actualitzar a base de foto pura i dura...que diuen que val més una imatge que mil paraules, no?...pos aquí en teniu unes quantes!! (així que sobren les paraules)
I sí, pels que hagueu vist les notícies, al Québec hi ha hagut una nevada de aquí te espero! Neu fins davall del genoll (bueno, una mica menos...) però moooolta moooolta, creieu-me!
Hi ha 2 tongades de fotos. Tongada 1 on s’aprecia la tardor i tongada 2 per l’hivern. Bueno, i una foto de yo al despatxillo com souvenir!! (res a veure amb el zulo!)

Bixitos!!!!

1. DESFILE TARDOR

2.DESFILE HIVERN

Québec 2a part: el ReToRnO

Hola guapets!!!

Sí, vale, tot semblava indicar que el meu blog estava en fase Rest In Peace, però avui m’estiraré i el reviscolaré una mica! La veritat és que no sé per on començar...des de les ballenes han passat pas mal de choses...així que seguint al peu de lletra les carpetes de fotos que tinc, us contaré els 3 u 4 eventos més importants i aptes per menors i majors de 18 anys que m’han passat! ;P

1- Match de football de Rouge et Or contre Bishop’s (aquí el futbol s’entén que és futbol americà). L’equip de Rouge et Or és el de l’Univesitat Laval (la que hi ha a Québec), així que era una lliga estudiant. Això sí, tot a lo grande - estan boixos estos americans – barbacoa + botellón al parking (tothom, asta la padrina! Joani, si tu estiguesses aquí també hauries fet la barbacoa), cheerleaders, musiqueta de fondo de l’any de quan el portugués era jove, i tot el cuento que vulgos antes de començar. I la gent despotricant com als partits de l’Alguaire! (vaya tela!). Això sí, l’equip de casa va guanyar, i tothom cap a casa més feliç que un tornavís...

2- Cap de setmana a St. Anne de Beaupré. Un coleguilla del meu curro em va invitar a passar el cap de setmana al seu xalet, al peu del Mont St. Anne. Paisatges super xulos...pq a la tardor les fulles de l’érable (el de la fulla de la bandera de Canadà) canvien de color i el paisatge és una barreja de verd, groc, carabassa i roig. I res, que vam fer una ruta d’unes hores que va comportar 2 dies d’agulletes (ei, però era empinada que te cagues! Segur que el Jordi Jové amb la bicicleta també hauria flipat!). El coleguilla va cuinar el paté chinois, un plat típic québécois, que ja puc esborrar de la llibreta de “coses pa provar” i anotar-ho a la de “coses provades”. I jo vaig fer sangria (vale, vaaaale!jam podeu criticar!!! Però no, no sóc spanish power, lo que era fàcil de fer...! i el recurso “pa an tomata” ja l’havia utilitzat uns dies antes!!!)

3- 4 dies a Montréal. Què dir de Montréal...la veritat és que és una ciutat una mica del rollo Barcelona. Edificis alts, gent, activitats pa donar i pa vendre...però no em va impactar excessivament...el dissabte i el diumenge vaig estar amb els meus companys de pis a casa del pare de l’Annabelle (la noia qui viu amb jo). El seu pare un encant de persona! Però va tocar festa familiar (amb cosins i cosins dels cosins) amb el consegüent interrogatori + tirament de canya dels cosins que veuen que es passa l’arròs...uf uf. I dilluns i dimarts vaig fer una mica de guiri solitario pq l’Annabelle i el Francis van tornar a Québec. Dilluns visita al Mont-Royal (des d’on es veu tota la ciutat), al Vieux-Montréal (la zona turística) i l’île de St.Helène (una illa artificial que hi ha al costat de l’illa de Montréalà pq Montréal és també una illa, delimitada entre 2 rius). I dimarts visita al Biodôme, un museu on hi ha una recreació dels diferents ecosistemes de la terra, amb la vegetació, el clima (bueno, a l’ecosistema dels pols no, la intenció no és matar a la gent!) i animals. I després d’això, que dius “encara no en tens prou”, pues cap a l’insectarium i el jardin botanique (on, després de la patejada que m’havia pegat el dia anterior, vaig passar bastant de bixos i bonsais...)

4- HALLOWEEN. Ojo eh!! Però va, encara que jo sempre he defensat a mort la FESTA DE LA CASTANYA I EL PANELLET, aquesta vegada que és la primera que passo la castanyada fora de casa, he decidit fer un gest d’integració i, a falta de força per lluitar contra la tradició americana (o d’on vingui, pq hi ha gent que diuen que és anglesa), he decidit unir-me a ella. I ja em veieu el dia de Totsants anant a una Halloween party organitzada pel meu centre (el cisket québécois). Festa sense desperdici, tot s’ha de dir. Pixant-me de riure al vere la gent del curro disfrassada. Aquí us poso alguna que altra foto de la festa. Vale, u sé, el meu disfras pirata-mercadillo-2000 dixava molt que desitjar...però l’important és participar!!

Aste la viste, pajarilloooooos!

A la recerca de la balena

Hola bixejos!!

Pues aquí estic després d’haver passat el cap de setmana a Tadoussac a la recerca de les balenes. Tot i que més d’una persona del meu centre (el ciské québécois, com diu la padrineta joani) em va intentar dissuadir de fer la meva excursioneta - sobretot el meu enganyat amic King, que deia que havia sentit ploure porai sobre que aquests darrers dies no n’hi havia -, jo hi vaig anar igualment (ya no le temo ni a la muerte a la mala suerte, cochi) i ara que he tornat, puc dir OOOOHHHH !!!! Va valguer mooooolt la pena!
El divendres al matí, quan vaig agarrar l’autocar la cosa no pintava massa bé. Cel gris, pluja, boira...i jo pensant kien me pone la pierna encima AGAIN. Així que vaig aprofitar la tarda de divendres per anar al CIMM (centre d’interpretation de mamifères marins), on t’expliquen curiositats sobre el comportament de les balenes i et fan ser conscient dels problemes que els humans i la contaminació els arribem a causar. I a la nit cap a l’auberge de jeunesse, on al principi estava més penjada que un xoriço perquè no coneixia a ningú, però després d’una birra en sangre, vai fer de tripas corassón i au, cap a fer amigos! M’hauríeu d’haver vist parlant inglish com una desesperada!!! I res, que va acabar sent una nit la mar de divertida: primer concert de musique québécoise al pub de l’alberg (veure la foto, ojo eh kin nivell) i després festa DJ amb música d’aquells temps on anàvem amb els xandals de jaquetes amb cremallera i que s’arrapaven als turmells i a les munyeques! si si, tot molt raro però passant-m’ho pipa asta les tantes!! Altanto eh, com mos hem de vere!!! Ah! I espectacle de malabars del amigo aquí retratat que no sé pas què coi hi pintava per allí fent això, però ens va tindre entretinguts una bona estona!
Dissabte al matí tocava el crucero!! Ueeeh!! Ja em veieu tota campanta a les 8 del matí (no em reconec ni yo) anant cap al port perquè ja havia fet la reservació feia uns dies per anar amb zodiac pel riu i...pa no perdre la tradició...pues es veu que ningú sabia res de la meva reserva i al final em van dir que l’havia fet pel dilluns següent!!! No, si al final sí que m’hauré de creure que parlo francès com el cul! (ei, però segur que millor que els portuguesos-I-love-the-bridges, eh...;P) Aaaaais...pq sempre yo???? Però bueno, per sort sobrava lloc i vaig poder pujar a bordo (amb una rallamenta al damunt que te cagues, però amb el fred que feia se’m van passar ràpid els cuentos). El viatge en zodiac molmolmol xulo! Vam veure diferents tipus de balenes (sobretot el roqual i la beluga – es veu que de belugas n’hi existeixen només en 2 llocs al món) i alguna foca per allí aviada. La beluga és una balena blanca (no gaire gran) i molt rara. Aquí us en poso una foto pq us feu unes persones cultes i interessants, pq jo abans de venir aquí no en tenia ni idea d’aquestos animals!
Després a la tarda me’n vaig anar a visitar unes dunes que hi ha al mateix poble (ya veieu que no té desperdici, dunes i tot, molt aeroport molt aeroport, però això encara no ho tenim a Alguaire). I diumenge ruta cap a caseta un antre tom. Això sí, amb les energies super renovades després de vere un paisatge tan guapo!

I res, que aquí deixo l’explicació perquè és impossible contar tots els detalls! Us deixo amb aquesta foto que es veu que la casa amb la teulada roja surt en una peli (nom pregunteu quina) i tothom la va a vere. Mira, encara que ni xorra del què és...la foto és guapa, no?




Molts bixitos a tots i a totes, pajarillos!






Vale!!! Després del TAN APRECIAT comentari del portugués m'he adonat que la foto no era la que tocava (kin desastre!). Aquí us poso la foto de l'hotel de veritat!!! (ei, però està una cosa al cantó de l'altra, eh...), i de totes maneres, la foto era xula...O NO?? ;P

Obra d'art

Hola guapetis!!!

Pues després de bastant temps sense ni una trista actualització, podríem dir que he tornat!! Ais, ja sé que no explico gaire cosa, però es que em costa trobar el moment de posar-m'hi, i no és perque no faci coses...però de la majoria no hi ha fotos i llavors es fa pesat actualitzar a base de rollo puro i duro!

I al damunt, la semana passada va ser bastant avorridota pq el meu company de despatx (ara som 2 pq el 3er està de vacances), pues em va abandonar per anar a la caça (que akí és un evento mooolt important per la gent que li va aket rollo - OJO EH -) i diguem que hi han hagut setmanetes més animades...pq estava completament sola! Es veu que ara és la època de l' "orignal" (que no aurinal) aquí (ho he buscat al diccionari i diu que la traducció és "arce americano"), pos això. I aquí us en fico una foto pq no pergueu pistonada...! (amigüitos-arce, arce-amigüitos).

Però bueno, tot i l'avorriment, la semana passada vaig anar a un espectacle Afrobeat/Funk/Soul/Jazz (QUE SE DIU RÀPIT) i que ya era hora!! Me pensava que ja m'havia oblidat de ballar!!! I el puesto súper xulo (que la ville de Québec altres coses no tindrà però els puestos pa sortir triumfen bastant). Però res, tot i que vaig ser capaç de fer uns quants dancings (com diu la Cochi), també em vai donar conte que això de sortir de marxa els dijous comença a ser una mica perillós pels + 25 (si voleu referències podeu consultar Ratola et al. 2007). Així que després de l'experiència de les últimes setmanes, crec que podríem començar a dir als divendres "el dia de l'aspirina".

I res, el findesemana el passarem ràpid ja que apart d'un pastel que va resultar fer-se puré a l'intentar treure'l del motlle, no tinc massa cosa més a explicar. La veritat és que vaig dedicar el dissabte a preparar el finde següent (o sease aket) pq me'n vaig a una regió al nord d'on estic ara, en un poble que es diu Tadoussac, on hi ha la confluència entre 2 rius, un d'aigua dolça i un d'aigua salada, on hi ha una quantitat de plancton tant gran que atreu a les balenes que busquen jalo. Pues sí CAP A VEURE LES BALENES FALTA GENT!! D'això sí que intentaré portar fotos!

I ara us deixo, com diu el títol, amb la meva obra d'art feta l'11 de Setembre (que vale, no té motius de la Diada, però sí de Lleida) i que l'he regalat a un québecois pq vegi com les gastem a la Catalonia...NO FLIPEU MASSA, QUE AKI HI HA LEVEL!!!

Asta la vista caragolinosssss!!!!

FME, exclusivité boreal

Hola guapets!!

Pues aquí estic, ja de tornada del Festival de Musique Émergente d'Abitibi-Témiscamingue à Rouyn-Noranda. I què contar...pos que tot i la tira de km que ens vam tragar per anar i tornar, el "evento" va estar molt bé! Com bé diu el nom, el festival era de grups que més o menys comencen, la majoria de Canadà però també alguns dels Estats Units. Això sí, lo millor és que no éren concerts en plan multitudinari, sinó que els grups actuaven dins de locals petits: cafès, bars...(que a jo em va molt tot això de la llei del mínim esforç, ja em coneixeu) i era del rollo bastant autèntic si t'ho prenies amb aquesta filosofia. I res, que van ser 4 dies de relax (pq el dilluns aquí era la festa del treball) a base de 1 CAFÈ cada 2 CERVESES (exclusivité boreal, asta els ueps d'aquesta cervesa, però bueno, no tot pot ser perfecte). Claro que jo he de confessar que tampoc allò que dius relax total no va ser...primer pq cada vegada vec més clar que sóc de casa fina i no anava preparada per passar 4 nits dins una tenda de campanya plantada al jardí de la casa d'un amic de l'amic de l'amic sol amb el saquet de dormir...anda que vaya rasca!!! Però res, que encara estic viva! (ho sento "ese portugués", t'acabo de xafar les il.lusions). I després perque el tema de l'idioma encara em té martiritzada...haurem de fer anar més la llengua...

I per acabar una foto amb una mica de paisatge, davant del llac de la ciutat (que dius, "i que hi pega això aquí..."). Pues no hi pega res, però que sapigueu que aquí al Québec, a mesura que vas cap al nord, trobes un munt de llacs (però molts!), així que encara que no hi pegui, és paisatge TYPICAL-TYPICAL!!! No, si encara m'ho haureu d'agraïr!! ;P

Bueno sardinilles, pos ho deixaré aquí, que hi han hagut dies de més inspiració...!

Asta la pròxima!!!!!

Lac à la Truite

Hola guapets!!!

Venga va, torno a escriure una mica més encara que aquesta vegada serà allò bastant breu...Per començar no tinc fotos!!! (fatal, fatal, vaig perdent pistonada), però es que he d'escriure alguna cosa sobre el Lac à la Truite (ojo eh, el nom!telaaaa....), on un company del despatx em va invitar a passar el diumenge passat. És un llac que es troba al sud-est de Québec, bastant aprop de la frontera amb els Estats Units, al costat d'un poble que es diu Thetford Mines (segons el meu company de pis, "c'est laid!!!", o sigui, lleig, perquè era un antic poble miner, i poca cosa a veure...). Així que ya veieu que vaig començar amb ànimos...un poble lleig, miner, i a sobre tot semblava indicar que faria un mal temps de la òstia. Però al final...el llac era preciós!!! Per jo era megagran, tot i que els tiets del meu amic em van dir que era bastant petit comparat amb els llacs de Canadà. Però bueno, jo a la meva, emocionant-me sola! així que em van deixar fer...

Al matí es veu que el meu amic, el seu tiet i el seu cosí havien de desmontar una passarela que el seu tiet tenia sobre el llac per lligar-hi les barques (ojo eh, en kines categories mos movem...pq després digueu de jo!). Es veu que al final de l'estiu s'ha de treure la passarela aquesta de l'aigua...Així que mentrestant a jo em van facturar pq anés a donar una volta (akest va ser el principal moment de crisi, del pal "que faig jo aki!"), però com que no sempre puc tenir mala sort (bueno sí, però no és juuuuust!!), per la tarda va ser tot diferent (entre altres coses, pq em van començar a fer cas...!!).

I res, que per primera vegada vaig acabar fent canoa i caiac!! Qui m'ho havia de dir! (juanita: queda pendent la nostra excursioneta, not cregos que amb l'emoció ho he oblidat...així que ves-te comprant l'ekipage!). I res, després de tot això vam acabar el dia banyant-nos al llac (que casi em moro de la impressió amb aquella aigua tan freda!). Però anda que no va valguer la pena! I per la nit vaig dormir taaant bé!

I res, que per aquesta setmaneta ja he acabat la feina perquè demà amb els del meu pis i uns amics seus marxem a Rouyn (al nord-oest del Québec) a un festival de música emergent (on hi ha grups québécois que comencen). Ais, diuen que són 900 km de cotxe però mira, almenys veurem país tu!!! I el dilluns que ve, de tornada. Akesta vegada sí que intentaré que el tema fotos estigui més a l'altura que per l'estimat llac de la truiteta, no patiu!

* EI, PQ NO US KEIXEU... finalment he trobat una foto d'akell dia...pels que no s'ho creien...no es cap montaje com los de la Pantoja!!!!!!

Fins a la tornada, pajarillos!!!!

Aigua gratis!!!

Eooo guapets!!!!

Ara sí que m’estic superant, eh, tornant a escriure tan aviat... però després de diverses peticions (bueno, vale, una, però no per això menys important), aquí us poso algunes de les fotos de New York. L’excursioneta va anar bé, això sí, em vaig tragar 13 precioses hores de bus per anar i “más de lo mismo” per tornar, però va valguer mooolt la pena! Seguint en la meva línia d’incidents, vaig tenir un petit problemeta a la frontera entre Canadà i Estats Units perquè em van demanar l’adreça on m’havia d’estar durant la meva visita i jo anava tan feliç que no l’havia demanat! Així que vaig passar una mica de ginye quan em van dir “madam, you can not enter to the United States without an address”, però després de contestar a tropocientes preguntes personals i ensenyar tots els meus mapes imprimits del google per localitzar el punt de trobada que m’havien dit l’Anna i el Will, em van fitxar i em van deixar continuar el viatge!

Divendres pel dematí vaig arribar a New York i vaig esperar el Will i l’Anna al Broadway Café, el nostre punt de trobada número1. Sense queixa, vaig estar 2h esperant i el senyor del cafè em va cuidar molt bé. Em va fer companyia mentre esperava i després ens va fer la broma de cobrar-nos les meves hores d’espera (que jo dubtava que fos en sèrio, però no). El primer dia, divendres, va ser dedicat a anar a deixar les maletes a casa del Mike (el germà del Will) que el pobre, amb lo atabalat que anava, va tenir l’amabilitat d’acollir-nos a casa seva, cosa que crec que no li podrem arribar a pagar mai, perquè si has de buscar un hotel a New York, poca broma!!, i després sopar a Brooklyn a la pizzeria dels crits (el cambrer anava tan espitat que asta ens feia patir) i finalment la gran pluja que ens va fotre molls a tots quan anàvem de camí cap a casa del Mike i va fer que ens haguessim de canviar de roba a l’escala per no mullar-ho tot. Això últim no li va fer gaire gràcia a la veïna...
Dissabte vam començar el matí esmorzant un “bagel” (com una rosquilla de pa de viena, però més consistent) carregat de coses. Amb l’Anna vam decidir que la millor opció era no fer el tonto i sobretot-sobretot demanar sempre l’SMALL. Però tot i la nostra tàctica, ens vam tornar faltades per acabar-nos-ho. Després de l’esmorzar visita al MoMA (Museum of Modern Art). I a la tarda vam agafar el Ferry fins a Staten Island, un viatge curtet però molt xulo, on tens una vista preciosa de Manhattan i New Jersey i passes pel costat de l’Estàtua de la Llibertat, que sempre emociona! Després de l’anada i tornada amb el ferry vam anar cap a Union Street, una plaça amb molta vidilla i on havíem quedat per anar a sopar amb la Mercè i el Marc, dos amics del Will i l’Anna que també estaven a New York.
Diumenge va ser matí a Central Park fent “tumbing o panxing”, com diu el Will, i que va estar REBÉ (com també diu el Will), sobretot si ajuntes el tumbing a l’aigua gratis, eh, Anna!! I es que a Canadà i Estats Units l’aigua és gratis, i a tots els restaurants te la porten tot just arribar. I claro, catalanes com som natros, ens va

sorprendre que donessin algo...jijij. Central Park preciós. És un parc que no diries mai que es troba dins una ciutat perquè quan hi entres és tan gran que et sents super aïllat. Els edificis desapareixen i t’oblides que estàs a New York. I per la tarda vam anar a un concert que feien en un parc de Brooklyn, dins una antiga piscina on ara no hi ha aigua. El públic estava dins de la piscina i després a dalt hi havia l’escenari. Raro, però interessant de veure. Els grups que tocaven...uf uf, no ho recordo (Will, ja sé que ho vas repetir un munt de vegades...). Sé que els que no vam veure (pq estàvem fent cua a fora) es deien “We are from Barcelona” (però no éren de Barcelona), però els altres...ai ai ai...m’ho haureu de tornar a xivar. Després del concert l’Anna i jo vam fer la nostra primera truita de patata juntes (una mica per agrair l’hospitalitat del Mike) i que va quedar, un altre cop, rebé, i a la nit vam anar fins a Times Square on hi ha els grans panels lluminosos que fins ara només havíem vist a la tele! Vaya impressió!!! És tot a lo grande, un derroche bestial d’energia i totalment innecessari però que s’ha de veure si estàs a New York!
I dilluns ja va ser el meu últim dia, si es que lo bo no pot durar sempre. Al matí vam fer un “brunch” (que és breakfast-lunch), en plan megapotent que riu-te’n del bagel de primer dia! Però s’ha de tastar tot!! Després vam anar fins al Pont de Brooklyn, a Wall Street i a visitar una llibreria megagran. I la tarda va ser en plan paseillo per Chinatown (que està ple de botigues de xinos, amb un munt d’articles d’imitació) i Little Italy (un barri ple de restaurants italians). És impressionant trobar-te coses com aquestes a dins de New York...

Vaya rollo que he fotut! Si jo també estic cansada!! Però encara m’he deixat coses per explicar perquè la veritat és que el viatge va cundir molt, sobretot gràcies als guies que teníem (el Will i el Mike). És totalment diferent quan la gent del lloc et van portant pels puestos que a ells els agraden! Vam tenir sort! I res, que la veritat és que mai podré agraïr prou a l’Anna i el Will que em donessin l’oportunitat de visitar-los perquè va ser un viatge realment intens!

I ara jo torno a estar a Québec...no sé quan tindré més notícies per contar-vos però paciència, que jo escric al mateix ritme que em bec un té...jijiji

Fins a la pròxima, pajarillos!!!